Són difícils els límits,

indefinides les línies,

no saps on acaba el teu ésser.

On són les fronteres del món?

S’esmicolen llindars.

I la llum barreja les parcel·les col·laterals,

esborra vides privades

i tamisa paletes que el caprici instal·la al cap.

T’abraça la llum quan s’apaga,

fa insomnes les nits,

allunya traïdora els somnis.

T’ubica la foscor

de nou rere els vidres 

i el silenci esdevé por

a trobar-ne un dia els límits.