 | | |
| | |
|
Spaces home  VersosconversosPhotosProfileFriends |  Tools   |
|
June 16 Escairar-nos el tempsEns caurà a sobre setembre per escairar - nos el temps, reduir-lo al pas regular, monòton, d’una hora darrera una altra...
Per instaurar els horaris i desfer l’harmonia de dansar per l’univers al ritme de les llums.
Per trencar ritmes vitals i enquadrar-los a la reixeta més sòrdida que orbita pels papers reverenciats, aquelles quadrícules malsanes.
Per ubicar al calendari cada desig, per distribuir-nos al caprici d’un mapa temporal premeditat pels secretaris dels ministres, els que emparen el sistema d’ordre i pulcritud.
Per dibuixar-nos al cap mil cronogrames coronant tot l’espai mental disfressant-lo de nebulosa saturada.
Per marcar amb el diapasó del que ha de ser, per obsequiar-nos cada jornada repetida, un dia de la marmota permanentment recalcitrant que ens col·locarà a les portes de la caducitat sense sotracs per a decidir el nostre propi destí.
Per espantar càntics espontanis, per simular punts extemporanis, per ignorar matisos de delicada lleugeresa , per marginar les fútils importàncies, per escairar - nos el temps, tot el temps.
June 04 Poema per les vacances d'estiuAtrapes, juny, un temps calmat allunyat de les nevades. Pintes de colors els arbres, ens regales fruita dolça i ofereixes llum d'estiu.
Ens transportes a les portes dels camins fets de vacances, d'hores mortes sota el sol, de sorpreses, nits d'estels, de focs de màgia i de calor.
I vindran amb juliol i agost, alguna tempesta rutinària dies de calitja emblanquinada, matins de platja, sol i banys, tardes de bons llibres i gelats, i nits fresques de sopar al ras.
I vindrà setembre, com sempre, per daurar el raïm als camps, i per tancar unes vacances que retrobaran el seu final. May 24 Somiar que una tarda a l'estepacorria un cavall nan camí avall,
somiar que al capvespre un airet
evocava lleuger el fred de l'hivern.
Somiar que allà a migdia
el sol ens cremava la pell. May 14 Mp3Mp3
Emoción contenida en ligera ubicación que amplifica armonías y te deleita con su audición.
Fiel amigo, sonidos, silencios, directos a tu oído. redes sonoras a tu disposición.
Privada la escucha, exquisita la selección, soberbios momentos los de un concierto o una canción, muchas voces a tu elección.
Tú dirimes, tú eliges: archivo y carpeta, el tono, el volumen, la espera de ese archivo sonoro que armoniza momentos para conceder ritmo a cada ocasión.
Enfatiza conciertos, sublima la voz.
Si te gusta este canto al mp3, de nuevo lo lees. Una y otra vez. Lo cantas, lo grabas, lo oyes y disfrutas al escuchar este cantar por tu auricular.
Poema-regalo para obarriel y su magnífica web, http://www.reproductormp3.net/
April 22 Ens ha escrit una carta la TerraEns ha escrit una carta la Terra amb lletres de pedra als camins, punts i comes d’aigua de pluja i els signes a les espigues de lli. Haurem d’aprendre a llegir la llengua antiga del Planeta; la hem oblidat, és ja jeroglífic. Espècies en risc? Canvi climàtic?... És l’estira i arronsa d’una pell endurida per tant desgavell. Però la Terra ens estima i gaudeix quan ens regala l'alè. Li agrada atreure’ns amb la gravetat, ens reté i ens tracta bé, ens regala blat amb roselles, llavors a expenses del vent, rius per emmirallar la lluna i papallones precioses de vida nocturna. Ens regala nits fredes, oceans, parcs temàtics per tempestes, cavalls nans a llunyanes estepes i muntanyes diccionaris de blancor. Ens regala la calor del sol, fruites dolces d’estiu, espàrrecs amorosos de marge i trufes que busquen els porcs. Ens regala plugims i cataractes de plata, tardors d’abundors amb castanyes i pinyons. Ens regala vaques i cabres, ocells de colors, el foc dels pastors i albades amb reflexes d' or. Ens ha escrit una carta la Terra. March 11 A ser versoA ser verso
Como la lluvia cae del cielo fluyen las palabras, son destello, ordenan las ideas hechas verbo, reducen emociones a ser verso.
Y un crisol las deposita en el cerebro, les da voz cada vez que quieren ser, cantan, hablan, bailan al través, danzan del derecho y del revés, modifican, planifican, rectifican lo que ves y componen los poemas, ellas mismas son emblemas, surgen limpias, son origen del saber.
Subliman lo craso, exaltan lo escaso, reducen fracasos, respiran poder.
March 07 Un poco de historia Juegan las motas de polvo, vuelan por los anaqueles. Se ríen del tiempo, adormecen colores, protegen los cuentos de los rayos solares que se cuelan por el tragaluz. Se despegan las etiquetas y, víctimas de la gravedad, caen discretas al suelo. Envejece la biblioteca presa del abandono, presa de la humedad. Sin decoro, los concejales municipales deciden cerrar por lúgubre el lugar. -¿Dónde iremos ahora a estudiar?- se pregunta la población escolar. -¿No la podrían ustedes restaurar?- indagan los ancianos negándose a callar. Despacio, poco a poco, la población fue embruteciendo hasta lograr el salvajismo actual. Los maestros agreden los discípulos se ríen, los guardias inquieren a ciudadanos de bien. Horteras incultos protagonizan programas de la televisión mientras los sabios quedan relegados a combatir con tesón el abandono social, la mugre y alguna regresión. > > > > > > NúvolsÉs la llum difusa
d'un matí ennuvolat, ens priva de les ombres a que ens havíem acostumat. *
Manquen els raigs directes, manca el sol més radiant, queda avui tamisat pels núvols de gris sedàs. *
No ens enlluerna cap tros de cel, ens aclapara el fred i la tristor del dia ens empeny a considerar certs fets. *
Pensarem sobre l'hivern, en els que viuen al carrer, en la gent que sense aixopluc patirà aquesta nit la glaçada, en els fills de la pobresa, en els orfes de la fortuna, en els que naufraguen als oceans, en els que gaudeixen humiliant, en els que refusen les cultures, en els cafres repugnants que es disfressen de demòcrates, en els miserables que extrapolen veritats, en els camps de refugiats plens dels mateixos fins a dalt, en la justícia dinerària, en les víctimes de la veu reaccionària, en els que viuen al llindar de la misèria, en aquells que no poden fruir de la sapiència necessària. *
I trobem a faltar aquell sol directe per a fer ombres xineses, per a jugar amb els reflexes. * I trobem a faltar la cultura a l'abast de tots els maltractats. March 03 CampHa florit el romaní,
ja apunta la farigola. Els brots de blat brillant verdegen tot el camp. *
A la vora del camí
vola alguna papallona
mentre un sol tangencial,
il·lumina cada hora.
*
Polseguera estacional
sobre el gris verdós de cada olivera
i de tant en tant una vinya ancestral
-ceps de comarca vinatera-
espera un ruixat de primavera,
que un cel tan transparent
ens augura una espinosa sequera. Aviso: ¿Buscas Calçotada?Tras una poco grata experiencia, recomiendo abstenerse de ir al Restaurante Cal Mosso de Santes Creus.
Después de tener una reserva efectuada con casi dos meses de antelación y de asegurarme que podíamos disponer de una sala privada, nos han pegado el cambiazo.
La calidad y la cantidad de alguno de los componentes de la calçotada, y una atención desafortunada por parte de un personal grosero y antipático -exceptuando el trato atento, cordial y eficaz de Raquel-, me inducen a desaconsejar completamente este Restaurante, que hasta ahora yo tenía en buena consideración. February 06 NacesNaces a diario abriendo los ojos, te obedece el mundo si le ordenas cosas banales. Las evidencias se muestran, pasan las horas, caminas, te peinas, desplazas los piojos mientras cae la caspa sobre tu espalda y la anatomía de miles de nubes desgaja esperanzas.
Tiran en el cine pianos al mar, recurren las ratas a vivir en las cloacas, suben columpios los niños al cielo, pasean las letras en hojas que el viento desplaza y el césped acoge las vidas rastreras de los que no pueden volar.
Y siempre te quedan las noches para soñar una aventura, para soñar naufragar. February 04 Poseía poesíaPoseía nuestra princesa poesía, corazón de colibrí, y palpitación intensa entre aromas de pitiminí.
Tenía tendencia a los desmayos, las miradas de soslayo, suspiros entre organdí y lamentos en lengua inglesa.
Sus cuatro perros enanos eran canes de postín, pero ensuciaban el jardín dejando restos marranos.
Poseía nuestra princesa poesía en su expresión, poseía poesía la princesa en cuestión.
Hacía juegos malabares entre elegancias y desmanes, rimaba coplas y cantares, entonaba a diario una canción.
Procuraba desentonar intentando conseguir el enojo de las nubes y lograr combatir de su reino la sequía con el agua de un generoso chaparrón, o chirimiri, o incluso una leve llovizna.
Pasaron días de sol, pasaron noches plagadas de estrellas, pasaron años en la Tierra, pasaron siglos de historia y la princesa que poseía poesía al fin consiguió lluvia, gotas de cielo, cofres de agua, chaparrones para vivificar el terreno, zumo bendito que resucita el suelo.
¿Sabéis ya qué decía la poesía que poseía nuestra princesa? Pues la poesía que poseía la mencionada princesa decía:
Lluvia, gotas de cielo, cofres de agua, chaparrones para vivificar el terreno, ¡zumo bendito que resucita el suelo!
Y de esta manera envejeció la princesa hasta morir en su empeño; debemos ahora todos recitar la poesía que ella poseía, pues deseamos de nuevo que lluevan las nubes del cielo con objeto de reducir de inmediato esta penosa sequía.
February 02 A prop de terraM’ha rebotat el cos en precipitar-me des del metro seixanta tres que em manté, m'ha rebotat amb la calma de la càmera lenta, des de la contingència més íntima i solitària, des de l’accidentalitat més impune, amb el cansament a l’esquena de les tardes de divendres, amb el deure incondicional imposat per la llei física de torn. M’ha rebotat el cos. Un salt, voleiar, deixar-me caure a poc a poc... Aterrar a aquestes rajoles noves, rosades, quadrats enormes de quan s’acaben les escales, percebre-les, tot fredor, amb la cara des d'un contacte visual de proximitat. Estic temptada de quedar-me així una eternitat. Ningú s’ha assabentat. Ningú. He pogut trencar-me la crisma en la més absoluta privacitat. He quedat esparracada al terra, m’hi ha portat una carrera prèvia: després d’agafar amb embranzida la pujada d’aquells quatre graons- artesania dels paletes, la última brigada, i trepitjar de manera contundent la tireta metàl·lica que unifica els terres, m’ha patinat una sabata. L’equilibri, delicat, ha trontollat i m’ha fet perdre la verticalitat amb la fortuna que m’ha atorgat la lleugeresa als moviments imposats per la meva gràcia i la força de la gravetat, molta, molta suavitat. Veig les ulleres a dos pams, buf!, no s’han trencat. M’aixeco a poc a poc malgrat la temptació inconscient d’abraçar una horitzontalitat eterna, m’aixeco amb la tremolor instal·lada a l’ànima externa, als ossos, a la carn, a tots els trossos que l’anatomia em defineix. El canell! El canell? Bé, sa. El genoll! El genoll? Bé, sa. I el colze, i la nuca, i el nas, i tot i tot. I tot. Bé. Sa. Respiro satisfeta, no em cal anar a l’hospital. Conservo la mobilitat, observo, en recuperar l’habitual caminar. L’endemà- avui -, recordo aquells llargs segons en que l’aire era un núvol per flotar i l’episodi cap el terra un viatge al no sé què passarà mentre un mal lleuger m’acarona parcialment una clavícula i el braç. Accident laboral? Somni? Record? Va ser una caiguda lenta per sortir-me'n il·lesa de debò, ai, senyor! Quina lliçó! January 11 Passeigs plens de gràciaHi ha dies a la vida d’encontres afortunats, de passeigs plens de gràcia amb trobades de coneixences i descomptes inesperats.
Són fites que el destí ens col·loca desfermat al existir que el dia a dia ens regala per gaudir. Sota el cel d’un vespre càlid de gener sento el meu nom des d’un aparador, em giro i veig un rostre somrient reconec d'immediat entre la gent.
Evoquem certes vivències amb referències al passat -ràpid feedback- i conversem sobre els presents, conversem distessament...
Hi ha dies a la vida d’encontres afortunats, de passeigs plens de gràcia amb trobades de coneixences.
Poema dedicat a la Montse Medalla, la "conexença" amb qui em vaig trobar. Ella en fa referència al post del 12 de gener al seu blog
January 07 Un viatge beneït pels Apenins (en construcció)I. Un viatge beneït pels Apenins
Passeig urbà amb incursió lacustre i visita rural.
Art a dojo, festival de santuaris, basíliques, capelles, esglésies i criptes amb pintures i mosaics.
II. Verona
Ciutat de mida humana i passat dimensionat pel drama. El Romeo i la Giulietta apareixen a cada pas, entre l’elegància de les boutiques, i la sobirania gegantina del castell antic.
Abraçada pel corrent d’un riu viu. Com una aranya que a cada pota té un pont i a cada pedra mil records.
I el Duomo i Santa Anastàsia, gran, i San Fermo majestuós, que conserva aquell alè del segles que l’han aixecat a tres nivells, amb columnes llombardes i capitells i frescos de tractat d’història de l’art.
Es fa de nit massa aviat i el fred ens empeny a fer un tast del vi local a aquell luxe de local del vi que a diari ens convida a entrar a dins.
III. Lago di Garda
La calma, l’aigua sota un cel lluent, un paradís per passar qualsevol hivern. Jardins, mansions, pobles - decoració i la remor d’una brisa d’interior.
La poesia de'n d'Anunzio entre xipressos, molts xipressos alineats, i una llum rosada d’esclat.
I el llac fa de mirall a les muntanyes del voltant.
IV. Vicenza
Anar un dia de festa cap a Vizenza, passar amb la Golf per la carretera entre camps gebrats sota un cel del gris perla al blanc per arribar a veure aquell carrer entre palaus i entrar al teatre més venerat...
Escenari impressionant, decorat amb cartró - pedra que sembla de veritat i al que no li manquen punts de fuga cap a la infinitat.
V. Bolonia
VI. Ferrara
VII. Ravenna
January 05 FiniquitaFiniquita el solemne ritual del viatge,
les hores buides d'aeroport,
els minuts mai dimensionats de les esperes,
els retards, els controls policials
com si tots fóssim perillosos terroristes,
la llarga abducció de l'atmosfera artificial
calorosa, resseca, a despit de la llum natural.
I embarcar a una sala igual a totes les sales
de tots els aeroports de tot el món sencer.
I esperar, amb la tranquil·litat més serena,
instruccions per si cau l'avió
des de la seguretat que no caurà.
I volar per l'aire, entre els núvols,
veient les muntanyes, la neu, el mar, les illes,
les ciutats, la llum, el sol i els pobles.
I aterrar i viure aquella incertidumbre habitual
d'esperar la sorpresa que ens depara l'equipatge.
OssarisTrepitjar solemne
sobre un terra historiat,
sepulcres santificats,
ossaris anònims,
mausoleus antiquats
i bisbes oblidats.
Lapidàriums amb inscripcions,
marbre fred com la mort. December 26 Any nouQue l'any nou ens rebi
amb un lluminosos paisatges, ritme harmoniós i alegria a tots els àmbits. I curiositat il·limitada, poms d'idees amb sorpreses, energia vital i saviesa, territoris abastables i camins per arribar-hi, temps per fruir dels metrònoms de la vida, capacitat per fugir de les foscors i opacitats, companyies, soledats, bon cinema, clarividència i un google sempre a mà. |
|
|
Print
