Entrem de ple

Entrem de ple als dies de canvi,

entrem col·lectivament, sense remei;

no hi ha tria possible

ni és viable el desig d’evitar la incursió.

Ens rebran les pluges,

el cel dubtós i les tempestes,

la lluna clara alguna nit

i els colors terrosos dominants

sota el sol daurant-los alguna tarda.

                I una llum esbiaixada

que tanca el dies lentament.

I un esdevenir

moderadament incert.

I una munió de novetats

per omplir els mesos de nom llarg.

                I el jardí encara verd

                acomiadant les flors tardanes.

                I els ceps, i les figueres, i els magraners

carregats encara de fruits per poc temps.

I el fang pastant petjades.

I les cireretes d’arboç

posant vermell al bosc.

I el remenat de bolets.

I les oliveres lluint verdor.

I les rieres amb crescudes sobtades.

I les festes majors d’última hora.

I la fugida sense estridència

de la calor estiuenca.

                I una graella de programació televisiva renovada

                 malgrat ser igual a l’altra temporada.

I els rams de crisantems

perfumant plaques de marbre.

I els anuncis de cava i torrons,

dels plans de pensions,

de colònies, aromes i locions

que jo no vull i tu no vols.

I la transparència dels aparadors

copsant furtivament nostra atenció.

I les hores blaves de mitja tarda

als carrers malenconiosos de la ciutat.

I les primeres nevades

a les muntanyes.

I els brodats que cus el foc

a la llenya resseca de la llar.

I els caps de setmana

traslladant fullaraca.

I les platges plenes d’absències.

I el vent disfressat de pinta.

I molts detalls vitals, molts...

Ha sortit avui aquell sol tímid

que anuncia la fi dels dies càlids

daurant un raïm ja a punt de veremar,

escalfant-nos al mar els últims banys,

assecant les millors figues i els madurs albercocs.

Ha sortit jugant al cel amb uns núvols de pas

que al setembre volen ploure xàfecs sobre els camps.

Ha sortit amb un interrogant que, incert al calendari,

ens pregunta si omplirem els cistells als boscos mil·lenaris.

Ha sortit com sortirà al cel cada dia

empenyent el temps de tots a l’avanç de nostra vida.

La nit fa del mar mirall,

grafit grisenc espès de llum freda,

mentre el penya-segat amb pins entre atzavares

perd amb la foscor protagonisme,

doncs és més espectacular

la lluna duplicada bressolada per les aigües.