Viene el gato a mirar,

salta la verja con toda impunidad.

A su entrada le da un estilo confiado, familiar;

pasea luego tranquilo de aquí para allá

mirándome afable,  escuchando mi voz.

Pisa sigiloso el césped,

se contonea vivaz,

alardea del paso con una elegancia procaz

y gatunamente serpenteante por demás.

A diario, casi al anochecer

luce su blanco pelambre

por aquí delante

mastica unos brotes de hierba,

mece su serena mirada

y con su ensayado a la vez que natural estilo felino

desaparece el gato por donde le sugiere su propio destino.

No maúlla,

en silencio repite camino:

es el dominio del gesto que el gato ha hecho cotidiano rito.

Mogut avui el mar,

que desplaça l’aigua

amb ritme sonor.

Contacte inacabable

d’onades perdurables

amb la platja de la cala.

Venen veloces

amb escuma cavalcant

i és lent el retorn

de l’aigua ondulada.

Deixen en marxar

una banda ampla

de sorra mullada

tota pentinada

i flanquejada

per les roques brillants.

Ens sobrevola una gavina

als quatre banyistes

que mirem cap al mar.

Continua una cantarella, esquitxades

de l’aigua que a embranzides

modela una costa espectacular.

  17-7-07

El poema que podeu llegir tot seguit té una versió infantil (sense cafè ni begudes alcohòliques) que podeu trobar al blog http://poesiaula.blogspot.com

Ensumar aromes de pi
quan t’aixeques al matí,
contemplar el blau del cel
esmorzant un tall de síndria,
pa amb tomàquet i fuet
i un cafè exprés a la gespa del jardí.

Anar al mar,
que et bressolin les onades la mirada
i al nedar tastar l’aigua salada.

Visitar un bon restaurant
amb terrasseta a la plaça
i demanar la fideuà o les sipietes a la planxa.

Buscar un prat amb herba i flors silvestres
per dormir la migdiada
sota una ombra arbrada.

Berenar un got d’orxata gelada.

Llegir novel·les de la terra,
o històries llegendàries,
o relats de màgia i ficció...

Beure aigua de manantial
o cervesa de civada
i sopar a la llum dels estels
una bona sardinada
amb unes copes de vi blanc muscat,
i per postres, iogurt grec
amb ametlles, lluna i mel.


I després anar a un concert
a l’aire lliure, sota el cel,
que musiqui una plàcida nit,
antesala d’una altra esplèndida jornada.

Tronc revestit amb suro verge,
paret ideal per a l'heura antiga
que s'hi enfila buscant veure el cel,
a aquell laberint fet de branques i fulles.

Una capçada té l'alzina surera
teixida com una punta fina de coixinera,
i et garanteix ombra fresca i constant
per a l'estiu de calor més angoixant.

Sembla un element de la fantasia,
tret d'un bosc literari o de l'imaginari,
monstre afable de brancam solidari
amb els raigs de llum i el blau celestial.

I quan la nit s’apodera del cel
impel·leix a jugar les fulles amb els estels.

Recollint les fulles seques del llorer

veig que li ha afectat una malura,

li ha arribat una tardor extemporània

que m’obliga a anar amb el rastell.

Cada arbre del jardí viu una estació:

el pruner nan japonès ha arribat al seu hivern.

Sense cap pruna enguany i amb quatre branques seques,

no pot esperar de la vida més que una mort tranquil·la.

I el recent albercoquer està vivint sa primavera,

amb moltes fulles sanes oscil·lant ,

creixent, altiu, superb i jove encara

rep triomfant l’aigua que li engego amb la mànega.

I com que és el jardí de tres arbres,

manca aquell que viu ara l’estiu,

estació real que m’ocupa el temps

recollint cada dia les fulles seques del llorer.

Una gavina de cap negre

em sobrevola a la cala

sense pressa ni parar.

Descobreixo d'immediat

un corb marí dins del mar

que es desplaça a gran velocitat.

De tant en tant treu el cap

el corb marí submarinista

-sembla una serp del camp-

i la gavina se’l mira

amb ganes d’intimar.

A l’hora del crepuscle

s’obren les flors de Sant Pere

que de dia es tanquen

i amb la nit desperten.

Color rosa intens a molts poms de la planta

que ha crescut exuberant

amb ses fulles verd brillant.

La flaire que traspuen és dolça,

i regala aroma a la humitat