Isabel's profileVersosconversosPhotosBlogListsMore  |  Tools Help |
|
30 July No sé què és el que passa
Cauen unes quantes flors d’hibiscus pansides cada dia al voltant de l’arbust; és cosa de la natura: tot procés té un final. Surt una poncella, obre els cinc pètals amb vermell a dojo, es tanca després a poc a poc i cau sense fer soroll.
De tant en tant, però, cau també una flor en la seva fase d’esplendor; no sé si li talla la tija un bitxo o si es llença moguda per la desesperació que li provoca un trist futur de crispació.
No sé què és el que passa.
Tu i el sol
Vivim per identificar la nostra imatge ens desplacem sense parar, provem de ballar, saltar, córrer, nedar, pensar, tossir, plorar, dissimular, viatjar.
I tot buscant la lluminària que ens proporcioni una ombra encisadora, satisfactòria, pròpia, natural i ponderada.
Tu i el sol, albades, migdies i vespres, i la teva ombra mòbil; quan la vols capturar ha canviat de mida d’opacitat, fins i tot desapareix.
27 July Nubes
Se está cubriendo el cielo de nubes, la brisa aumenta su velocidad, la luz diurna deriva hacia una tenue oscuridad y los árboles danzan… es un festival.
Toman volumen y crecen y vienen y crecen todas las nubes que los tratados describen, las de nata, las de gasa, las de algodón, las de humo, las de nieve, aquellas de borreguitos, las que bordan sus contornos con puntillas blanquecinas, las opacas, las compactas, las traslúcidas, las morosas, las borrosas y las indecisas, las de las novelas de las hermanas Bronté, las de los grabados medievales, los óleos renacentistas, los cielos de Sicilia, los cuadros pompeyanos, los fantasmas que lucen sábanas, los espíritus entre llamas, las aguadas inacabadas, los sueños de las pantallas, los grises del sol de medianoche, las claras del huevo frito, las enaguas de los ritos, el contorno de las manchas de humedad, la transparencia de Venecia, la expresión de ese ser que se ha perdido en la niebla, el blanco de los ojos de una ciega, las alas de una libélula, el jazmín maltrecho por el viento, y el mar que simula ser espejo.
Se ha cubierto el cielo de nubes pero no se entera la luz solar, los rayos batallan por no perder su lugar y mantener su ubicuidad… ¡Ojo! Son ahora apartados y velados, ¿no tendremos un monzón oriental? no, ni una tempestad tropical, ni siquiera una tormenta de verano, que ya el sol vuelve a ser dueño del espacio celestial.
Retorna el azul de julio, la brisa ha fingido y las nubes… ya se han ido.
Pollissos
Un munt de rebrots perjudicials surten sovint a la soca del llorer, són els invasius pollissos ; creixen vigorosos al voltant de l’arbre per no arribar a ser mai res.
Cada pollis és un perill, cada pollis, una amenaça: li treuen força al creixement, deixen l’arbre desvalgut, sacrifiquen sa salut per no arribar a ser mai res.
Cada soca té els seus pollissos, cada ésser els seus delimitadors, cada persona els seus rebrots desgastadors.
25 July Tampoc avui ha plogut
Tampoc avui ha plogut malgrat el núvol gegant que m’amenaçava el passeig aquesta vesprada.
Els meus congèneres, d’altres animals i totes les plantes desitgem una pluja refrescant.
Ens agradaria ara mateix que arribés una tempesta per sorpresa, passant dels meteoròlegs, obviant ses previsions.
Ens agradaria ara mateix veure ennegrir-se el cel, i ventant els braços amunt rebre una gotellada que ens fes mig tancar els ulls, recollir corrents els coixins de les cadires del jardí, entrar fragorosament a casa per tancar els vidres nets.
Ens agradaria rebre sota una pluja generosa la foscor d’aquesta nit xafogosa i sense lluna. El prunerEl pruner
Ha envellit el pruner. El condemna a mort la pròpia existència; té els dies comtats, la collita caducada, un invasió al tronc de líquens i resina enquistada a les branques enlairades.
Una escorça a voltes esberlada lluint grisos iridiscents, canviants segons l’hora, posa un to adust, fosc i elegant enmig del verd de l’herba i els branquillons encara poblats de fulles, algunes ja disfressades extemporàniament de tardor, les més, vestides de primavera encara, regulars fruint de la claror, moviment a compàs d’una brisa refrescant. I la soca gran, farcida, tot volum, entra majestuosa a la terra com si fos intemporal sa imprescindible funció.
Ha envellit el pruner. Prescindirem d’aquelles prunes grogues madures d’anys passats, les senceres i les encetades, doncs eren també banquet de festa pels ocells. Prescindirem d’aquella melmelada color ambre que durava fins ben acabat el sempre llarg hivern. Prescindirem d’una ombra generosa que agraíem amb delí i un llibre cada estiu.
Prescindirem per sempre més del pruner. Pasa el tiempo
Pasa el tiempo ajando proyectos impulsando creces, sedimentando acosos, conservando azares, disfrutando pieles, filtrando tal vez miradas de largo alcance…
Pasa el tiempo restaurando infancias, traicionando tonos, memorando fragancias, obviando historias, presentando acciones, pintando rictus, modelando facciones, saltando el orden, desordenando agendas, fisgando alardes, ahuyentando niebla, prometiendo cambios, oxidando bisagras, generando canas, abduciendo gozos, borrando caminos, dibujando mapas, floreciendo plantas, sumergiendo cofres, escribiendo claves, camuflando mares, mareando llaves, reencarnando voces, minando agilidades, rimando miradas con las visiones claras, amarilleando papeles, expiando culpas, fondeando ganas, oreando modas, alejando fotos, invalidando modos, fundiendo estimas, aclarando cielos, orillando prisas, marcando salidas, olvidando entradas, marginando nadas, reinventando arte, arrinconando frases, facilitando enlaces, embarcando posos, ubicando adornos, evocando dudas, excavando pozos, olvidando destrozos, abriendo pasos, escogiendo trazos, permutando luces, construyendo deseos, justificando esbozos, contrariando esperas, bañando cuerpos, diseñando nubes y claros en la selva que habitamos.
Pasa el tiempo. 24 July No creix la gespa enguany
No creix la gespa enguany, ha esdevingut bonsai per mor de la sequera. La terra no pot pas ser generosa: resseca i eixuta sota un sol apegalós imprudent i omnipresent dia a dia ha deixat minsa l’alçada de l’herba.
M’afanyo a regar cada tarda i l’aigua juganera pinta l’arc de Sant Martí. Visió dels set colors assolellada!
Captarem del cel la transparència
Captarem del cel la transparència, i una certa versatilitat en batejar-lo se’ns permetrà en funció del nostre punt de vista, la prèvia preparació o la seva aparença.
Fruirem en contemplar els estels, navegarem sota llur influencia, i ens atorgarà la carta astral virtuts mentre els satèl·lits i els astronautes, gestionats i interpretats pels astrofísics, veuran la Terra des d’allà amb contaminació lumínica i ones microones i ones microones i ones microones i ones microones i ones microones i ones microones biuuuuuuuuuuuubiuuuuuuuuuuuuuuuubiuuuuuuuuuu Contact contact f4-l274 contact iuuuuuuuuuuuuuuuu Iuuuuuuuuuu brbrbrbr ;;;;;;;;; iu iu iu iu iu contact..... fiuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuufiuuuuuuuuuuuuuuuuuuu 23 July Calor canicular
Dràstica és la calor que ens castiga el benestar, ens fa suar a tothora, ens avorreix els informatius, dona entitat profunda a l’estiu i ens aixafa al sofà.
Descarta la barbacoa, ens convida al xiringuito, obre portes i finestres, incrementa el consum d’aigua i ens polaritza l’atenció com si fos noticia espectacular que al juliol faci calor canicular. 22 July Els eucaliptus
Escorça canviant, branques amb ball a caprici d’una brisa quasi quieta.
Balanceig, balanceig.
Fulles fines verticals del gris al verd passant per un taronja esporàdic; altius els eucaliptus amb flors dissimulades i pol·len a l’aire constantment.
Parada i fonda per ocells, trama vegetal que juga amb el cel.
Balanceig, balanceig.
20 July Controvèrsies caducades
Les controvèrsies venen envasades en llauna, i queden totes emmagatzemades al fons del celler. Passen allà un indeterminat temps, dies clars de sol i nits fosques de lluna.
I quan les obrim- si tenim l’eina apropiada- sovint veiem que estan florides, que han caducat o han perdut l’atractiu que els hi atorgava l’honor de ser llarg temps conservades.
Són ja llavors controvèrsies caducades.
Obrim els ulls
No ens deixem vèncer per tòpiques raons. Descansem fins a cansar-nos de jeure, fruïm del no fer res fins al nihilisme més complert, copsem els ritmes del núvols transhumants, obrim els ulls a la contemplació i pugem les espatlles quan ens demanin opinió.
Cadascú té dret al seu espai d’abstenció, tots hem d’aprendre a no respondre quan cal. Les paraules són per parlar i el silenci per callar.
O per pensar, per somiar, per pintar, per decorar la vida extrema, per caminar saltant fronteres, per levitar entre paral·leles, per guanyar les nostres batalles...
¿Tiene alféizar tu ventana?
¿Tiene alféizar tu ventana? ¿Posee tu puerta quicio? O tal vez carezca tu casa de puertas o ventanas. Quizás no tengas ni casa. A lo mejor no eres nadie, ni tienes nada, ni eres.
Tal vez creíste ser alguien.
Alféizar y quicio: dos lujos al alcance de los que son algo más que sonidos en el aireConcentrado de jazmín
Anochece de nuevo. No hay sorpresa. Pasa otra vez lo habitual, pero una inflexión sensorial reclama poética alarma.
Rememoro un aroma que me engulle a anteayer: concentrado de jazmín. Es el perfume que hoy desprende el jardín.
Y es un paseo en Sevilla, y es un collar de la India, (esas flores frescas de cada día) y es la trampa de un archivo infame que juega con mi recuerdo para no acabar de ubicarme.
Me pasea, eso sí, por toda la Tierra, por las luces de mil puntos cardinales, por interminables y frecuentados canales, por sabanas y selvas y estepas salvajes, por muchos tiempos, por algunos lugares…
Me pasea. Con las dudas a cuestas
Ganamos partidas, perdemos combates, salimos triunfantes o perdemos la fe…
Pero siempre, siempre, seremos pensantes y la victoria será caminar por el mundo con las dudas a cuestas en pos de algu19 July Parla la ràdio, parla
La feixuga labor d’assabentar el teu intel·lecte dels processos cruels penosos i dramàtics que fan del dia a dia informació, es tradueix cada hora en una trist actualitat.
Parla la ràdio, parla, entre sintonies familiars i ens evidencia sovint que encara no som humans, que som molt a prop dels d’Atapuerca. Que en Carbonell quan ho diu, ho encerta. Les da volumen la luz
Les da volumen la luz, de noche son siluetas, son esas grandes manchas negras…
Sólo al amanecer el sol le otorga entidad y nombre a cada árbol de tu bosque, y es entonces cuando ves el verde nuevo de otro brote, la telaraña entre las ramas, la fisura en la corteza o ese nido a medio hacer.
Les da volumen la luz, de noche son siluetas.
18 July La mandra
Sua tota la pell mentre la mandra badalla davant nostre per crear tot al voltant un estat d’autonomia que envaeix voluntats i anul·la iniciatives argumentant a base d’inactivitat radical suport a la més plena vagància.
I és llavors quan les persones sabem amb la reflexió que ens proporciona la certesa que són inútils l’esforç, els ànims aliens i les ganes de semblar vius oferint amb elegància al món respostes immediates.
I és llavors quan les persones hauríem de saber prescindir de les accions, de moviments, de sublims decisions i deixar lúcidament a la mandra via lliure.
16 July Aritmètica botànica
I els arbustos reivindiquen sa presència sense d’arrogància ni urgència: pitosporum, el marfull, la parra, els xiprers l’hibiscus, els baladres, el gessamí i els rosers.
A continuació són les plantes herbàcies les que es volen presentar. Desconec, però, molts dels seus noms, em limitaré a recordar els que sé pronunciar: la planta del dineret, els geranis a punt de florir, l’herba de la gespa, l’heura i la flor de sant Martí, el dit dent de lleó, els trèvols, les esparregueres, aromes i colors.
És el jardí dels tres arbres, vuit arbusts, vuit herbes i un munt d’insectes que liben les flors amb plaer immemorial.
|
|
|
