Isabel's profileVersosconversosPhotosBlogListsMore  |  Tools Help |
|
June 25 ¿Qué es?Es un estado transitivo, transitorio,
relativo, fluctuante y rotatorio;
proporciona estadios de bienestar,
conduce a una cierta alegría personal,
transmite a la cara ese rictus de belleza,
empuja a rodar una esfera en que la vida singular
genera ilusiones, sabios efluvios
y aromas cargados de vitalidad. June 24 Cada matíCada matí obrim finestres, convidem a entrar la llum, focalitzem a fora la mirada i projectem fets d’immediatesa.
I després, una celebració: brindis de cafè amb llet pel sol que no ens traeix, per uns ulls interrogants, per les mans articulades perquè sigui avui un dia ple...
A una minaSón els camins de l’oblit galeries d’una mina. Hi ha ensurts i trons que actuen a una vida com els explosius que aïllen el mineral que la natura nida.
Era jo una aranyaPer fi han descobert fossilitzada ma teranyina incrustada a l'ambre antic on jo la dipositara.
Com que era una aranya amb vocació de transcendència vaig encapsular ma labor a un cofre de transparència.
I ara sé que han gaudit uns paleontòlegs naturalistes d'aquesta fantàstica troballa gràcies a la meva prehistòrica feinada. June 22 Ja ha arribat l'estiu...Ja ha arribat l’estiu...
Ja ha arribat l’estiu: les ales de la sequera el fan volar penós pels camps com una fera que amenaça amb el foc.
Assedegada està la terra, afamada cada llavor i el ressol cada vesprada esdevé nit de calor.
A diari quatre gotes per embrutar-ho tot; quan plogui aigua neta faran les plantes una festa, cada jardí una celebració, els boscos una cantata i els carrers balls de frescor.
Obrim portes i finestres! Obrim-les a un demà millor farcit de fruits generosos i collites d’abundor.
I quan arribi el fred polar amb les nevades més intenses tindrem les despenses plenes i a les escletxes del record enganxada aquesta xafogor per desitjar amb delí el clima fet dolçor de les últimes primaveres o de qualsevol tardor.
( Tal vegada la memòria serà un pou d’oblit i en superfície sols patirem el fred sobre la pell més cru i gèlid del hivern).
Ja ha arribat l’estiu...
IBM, 22 de juny de 2006
June 19 Que aquest estiu...
Que se’ns ompli de colors el tros i plogui cada albada quan bufi el vent del nord tot veient o no com surt el sol definint allà sempre un horitzó.
Que aquest estiu ens col·loqui la suor com si fos una antiga remor, que ens obri la porta dels prolegòmens fets enyor, que ens dilati els dies, que ens erosioni les pedres del ronyó, que ens sedimenti sublims records, que ens faci gota enorme de tempesta sota el tro més groller dels meteors, que ens pinti el cel de molts colors...
Que aquest estiu i ses llunes plenes omplin de flors als pobles les finestres, buidin les teranyines dels racons i els cofres de polseguera devinguin sols il·lustracions, col·loquin veritats gegants als mots, silencis desitjats plens de projectes, silencis projectats plens de desitjos, desitjos silenciosos plens de projectes, projectes silenciosos plens de desitjos, desitjos projectats plens de silencis i projectes desitjats fets realitat. La primera nit d'estiu
S’ha escurçat la nit, és la foscor més breu que regna per deixar pas d’immediat a la llum del dia clar.
La lluna s’ha amagat l’han fos els núvols negres. Han fugit també els estels d’un sostre a ras del cel.
I és la boira permanent que s’enganxa al meu cervell per esborrar el festeig entre el fred i el seu hivern.
I és la calor que retorna feta suor i desig de gel, amb sabor d’altre estius gastats per sobre els mapes.
I és aquella xafogor amb color de vapor d’aigua que m’enganxa avui els peus a la pell de les sandàlies.
I és l’estiu un temps aquí obligatori que ens col·loca a un purgatori de sentir aquella abraçada del sol fet raigs de marinada sobre la roca esmicolada allargant les ombres al capvespre.
I sentirem grinyolar branques i cantar les aus de pas mentre el vent aixeca gotes d’una pluja que pintarà el cel de blanc; d’aquella que és freda i espanta perquè porta trons i llamps.
I ens estirarà cap el mar per nedar entre les escumes i mirar lluny, enllà, enllà, tot amanint la vida amb llums blaves.
I els veïns de l’escala comentaran a l’ascensor que aquest any fa molta calor que sembla dels últims el pitjor. No recorden que això és cíclic... i avui és la primera nit.
La primera nit d’estiu, la foscor més breu que regna per deixar pas d’immediat a la llum del dia clar.
June 10 No os dejéis amilanar
No os dejéis amilanar: el miedo a las derrotas entumece opiniones.
Considerad nuevas perspectivas: especular con premisas ya manidas conduce inexorablemente al tedio y por ende, a la inactividad.
Reivindicad la alegría de cada amanecer, las gotas de lluvia contra la pared, reivindicad comprar a diario el pan, la humedad reciente en los prados, los aromas del jazmín estrellado, las estrellas que esta noche la calima ha ocultado, y esa luna que por no mirar al cielo habéis ignorado.
Reivindicad el derecho a reírse por la calle, a llorar con los vencidos, a morir con una rosa entre los labios.
Solamente una lucha
Solamente una lucha justifica mil batallas, un encuentro encrespado la agresión más violenta, una réplica bravía o la afrenta del desdén.
Solamente una lucha contra un frente rudo y fuerte, una lucha cotidiana en defensa de la pobreza, lo más digno puesto a flote aunque se enfrente con el tedio del poder.
Todas las ambiciones, los criterios maniqueos, los estúpidos meneos, los locuaces devaneos siguen siendo vil excusa que lo establecido usa en defensa de un estamento que escribe a diario un testamento para proteger sus jerarquías en pos de unas ideologías que dominan los ejes del poder.
Y manipulan opiniones, tejen fabulaciones que eliminan intenciones desdibujadas antes de florecer.
Es ahora la ocasión de plantar cara a una estructura que con mucha cara dura justifica viejas noblezas las gratuitas riquezas y esas falsas oportunidades que ofrece la sociedad a los pobres de la Tierra.
Les ha negado la fortuna su ocasión, la incultura ha hecho mella en su destino y no saben que su condena va ligada a algún gen.
Solamente una lucha justifica mil batallas, un encuentro encrespado la agresión más violenta, una réplica bravía o la afrenta del desdén.
La lucha a campo abierto que destierre la pobreza y arme a los indefensos con las letras y el saber.
Solamente una lucha. La luz cincela mi relieveLa luz cincela tu relieve cuando te encuadra la silueta entre las sombras del ayer.
Te limitan el volumen el tul del visillo el silencio de las horas el sueño angostado en la vigilia una lluvia de palabras en el caos los países alejados las cosechas ignoradas los dividendos de los demás el alcohol nunca ingerido los anuncios falseados un fondo algo precario y la emergencia del “a ver…”
La luz cincela mi relieve cuando me encuadra la silueta entre las sombras del ayer.
|
|
|
