Isabel's profileVersosconversosPhotosBlogListsMore  |  Tools Help |
|
April 20 Princesa o cavallerPRINCESA O CAVALLER
Cal disfressar-se de princesa o de cavaller valent per triomfar com llum encesa al capvespre sota el cel.
April 16 El preludi d’estiu
El preludi d’estiu; porta oberta a un cel transparent ens abraça feble enguany una primavera encara indecisa.
Ens ha dut fred i pluja, ens ha dut incerteses i dubtes, i ara ja se’ns insta-la amb anunci previ triomfant.
Creix la intensitat dels colors, creix la llum natural, creix la florida als jardins, creixen les hores diürnes i anuncia discreta que arriben dies de festa, que les Vacances s’apropen, que ja comencem a ensumar el preludi d’estiu.
April 11 Univers desert
I
Univers desert amb petjades recents no identificades sobre rítmiques ones de sorra, espai esdevingut incommensurable entre l’alè atmosfèric i gust salat als llavis... Un regust d’infinitud.
II Ignorar deliberadament el rellotge per ser finalment temps. Ignorar deliberadament distàncies per ser una vegada espai. O, tal vegada, l’eco d’un esglai. III Viure enganxada la terra per sobre un sòl polsós respirant sorra en suspensió i la història més remota que amaga un món ancestral sobre les roques, als gravats. Viure uns dies atrapada pel sol i encativada pels estels de nit. IV No cal taula ni cadira per dinar, No cal llit per dormir. Tant sols tenir gana i menjar. Tant sols son i ganes de somiar. Traumatitzar el més quotidià
per sacsejar el convencional, i repassar la corba de les coordinades posant a tremolar els detalls vitals. V L’ambient climàtic més sec possible que m’allisa el cabell, llisca polsim per totes les canonades i em fereix el nas per dins. VI La paradoxa d’un temps lent, lent. Treu veritat als mots que quan volen definir al capvespre una llum ja ha canviat llur color i el seu perfum, i en esbrinar una acurada descripció és ja diferent, s'ha modificat, el paisatge. Malgrat tot, aquí va la mentida de transició que respon a una visió per la memòria enriquida: blau agrisat al cel que frisa per descansar i empeny l’esfera gran a il·luminar un horitzó rosella. Creix i gran s’amaga mentre una ratlla taronja ampla et recorda que cada dia s’acaba. I juguen els reflexes amb totes les llums probables. I ja s’esborren les ombres, i per un moment tot t’és igual fins que el cel es va fent fosc i surt el primer estel d’esma i el segon i el tercer i el novè. I quan es confonen planetes amb estels
juguen els satèl·lits a les òrbites... O és la brossa còsmica? Quan l’esfera es total nit i ja sembla permanent, apareix la lluna precedida pel seu halo blanc que l’anuncia i eclipsa les constel·lacions brillants. La jerarquia astronòmica invariable. VII Personal, privat i intransferible. És el tema que t’allunya del campament
incorporant ta soledat al pur desert fen-te ésser viu sobre la sorra, animal extrem sota el cel, públic del paisatge obert i habitant d’un lloc sense parets. VIII Pots triar entre l’aigua del bidó o beure aigua de la cabra. Cabra morta de debò. La primera opció? Calenta,
no et refresca sa ingestió... I la segona? Fresca, rosada, gust de granadina de cabra curada.
Un aigua amb pèls i senyals, sòlids animals i minerals...
Publicado por poesiaula at 15:03 0 comentarios
Suscribirse a: Entradas (Atom) Totes les llums Les roques, les pedres que el gel nocturn ha trencat, la sorra sota el sol a cada esquerda esculpida, totes les hores que al cel van de pas, les nits, Orió i totes les constelacions, les ombres, les llums. Totes les llums i la lluna i totes i cada una de les dunes i aquell silenci que et fa ser tu. |
|
|
