Tot el blau al cel
ha acumulat avui un hivern
disfressat de primavera
incipient, renovadora, intensa.

Llum a l'aire:
se'ns escapa la mirada
rera una gavina despistada
que fa alta una volada.

I en tancar els ulls
il·lumina el sol la vista interna
amb la il·lusió d'endevinar
l'atmosfera de vida plena.

Es disfressen les paraules,

van vestides de follets

i s'amaguen entre els arbres,

dissimulant crits i rialles.

Va una “a” remugant “uuuuuuu”

amb complexe de fantasma

refugiant-se entre ombres a la nit.

I la “i” cridant “eeeeeeeeeeee”

va volant pel cel d'hivern

per espantar tots els follets.

I entre tanta xerinola

arriba per art de màgia un ésser nou

per imposar s'Autoritat: és el Rei Carnestoltes

que ordena disbauxa, ballaruga i enrenou.

Fora el primer full del calendari.

Comença ja a córrer l’any

cap el magatzem del què ha passat

i tot a la fi és previsible.

Entra a la vida aquesta nit febrer

amb intenció d’apagada lluminosa

per mor de greus malifetes ambientals.

Rebem el mes més curt de l’any

amb l’alegria de guanyar més cada dia

i tenir menys jornades per gastar.

Neix febrer amb flors als ametllers,

indecissió entre les nevades i el desgel,

i garantia d’un animat oratge per vibrar.

El rebem ple de compromissos

amb dies que s’allarguen

manllevant hores a la foscor.

El rebem amb els braços oberts,

el rebem, et rebem, febrer.