Isabel's profileVersosconversosPhotosBlogListsMore  |  Tools Help |
|
December 27 Se'ns escapa un any
Se’ns escapa un any envellint en nits de gebre fruint d’albes contades.
Se’ns escapa un any que la historia ja ha guardat als arxius de la memòria.
Se’ns escapa un any, flueix fluid i s’esmicola entre dotze gotims de raïm embolicats en bosses de cel·lofana i el càlid comiat de les campanes, o entre un plat de llenties italianes i l’esclat del tap d’una ampolla de cava...
Deixem-lo anar!, que rodi la bola, que ballin les bombolles del “spumanti” a Praga que esclatin a Portugal els focs artificials, estrenarem amb hores de diferència agendes i calendari els humans alfabets "civilitzats" d’aquest Planeta, ens pujaran el sou un poc per cent sempre precari, reviurem de nou fins que arribi el nostre aniversari i ens sortirà la fava al tortell de reis i el gener serà llarg i fred i fosc i espès i obrirà pas a un febrer acostumat al hivern i amb un dia vint-i-quatre per fer una calçotada i ens portarà l’eclíptica solar de la gelor una escapada amb llums de primavera fins ben entrada la vesprada i passarà març conduint el temps cap a l’abril i arribarà un maig florit i clar de climatologia una mica esbojarrada per anar cap al juny de les revetlles i una calor primerenca que ens durà en safata el solstici de les jornades més llargues i les nits més escurçades de l’hemisferi i la calitja i la vida a l’aire lliure de juliol i la suor de la festa major amb l’agost i l'esperat peregrinatge per cultures i aeroports i la tardor amb fruits secs i bolets i la fresca ponderada del setembre i de l'octubre i la castanyada amb ventada del novembre, i de seguida el desembre per poder fer el pessebre i dir això ben alegre:
Se’ns escapa un any envellint en nits de gebre fruint d’albes contades.
Se’ns escapa un any que la historia ja ha guardat als arxius de la memòria.
Se’ns escapa un any, flueix fluid i s’esmicola entre dotze gotims de raïm embolicats en bosses de cel·lofana i el càlid comiat de les campanes, o entre un plat de llenties italianes i l’esclat del tap d’una ampolla de cava... Deixem-lo anar!, que rodi la bola.
December 23 Collarets de bombetesHeu posat llum a la nit,
collarets de bombetes
a les baranes dels balcons;
harmonia d'equilibri i geometria
per combatre les foscors
d'hores llargues de gelor.
Caldria que tots tinguéssim
de balcons,
i bombetes de llums i baranes
per tal d'il·luminar foscors!
(Dedicat a l' Alegria Julià) December 20 Llums
A les portes del Nadal quan s’acaba l’any i l’esma ens empeny amb afany arriba el portal del hivern i son inici, arriba triomfant la data del solstici.
Llum de dia declinada, llum de tarda esmorteïda, llum de nit esfereïda. Fred, foscor, esglai, buscar-li a la gelor una sortida. Fosc el solstici
Solstici fosc lluna nova, la fe a prova. Tapat el cel, sense estels.
Fosc el solstici, nova la lluna, desapareguda, el cel tapat, estels de glaç.
La nit serà molt llarga i la foscor es farà infinita. Fins que retorni la llum del dia, la nit serà molt llarga i la foscor es farà infinita. Frío
Nos hace el frío invisibles, encoge nuestra voz pone prisa a nuestros pasos y esconde la risa en un rincón; acelera los latidos, congela los deseos, nos arruga comisuras y humea la respiración.
Solstici d'hivern
L’aviram del galliner ha foradat la tanca i ha fugit com un vesper emparant-se en la nit; impunitat servida avui pel solstici del hivern, enguany amb lluna nova (la més llarga, la més fosca).
S’han salvat les pulardes, els pollastres del corral, la gallina i el gall d’un traspàs que era anunciat.
Què endraparem aquest Nadal? Ha fugit de nit tota la carn!
Ha fugit, com fuig la sort de la vora dels pobres, com fugen dels agnòstics les benediccions, com fuig el crit trencant tots els silencis, com s’esvaeix el temps quan és nostre l'infinit.
Menjarem enguany les esperances, menjarem aquest Nadal els bons desigs, brindarem plegats per l’aviram i esdevindrem o no vegetarians.
December 16 Llueix la nit
Fugissers els raigs d’hivern, s’amaga el sol, declina lleu.
Fa el dia breu llur passeig efímer.
Llueix la nit al cel i ens atrapen els estels: càlida llum, sauna de mon esguard, repòs de les mirades, remor del gest, sàvia aturada del motor diürn, the end de la fatiga esbufegada. LuzQue a todos los continentes,
que a todos los territorios,
llegue siempre la luz.
Que las sombras más etéreas no eclipsen nuestras miradas.
Y que el silencio de la noche y la rosa de los vientos y la luna y el universo nos concedan remanso.
Que sean un dia memoria las fronteras en los mapas la marea negra del mar las utopias para soñar los abusos de poder el poder de los abusos el comercio de la justicia la injusticia justificada justificar la indignidad dignificar la prepotencia potenciar la vacuidad reclamar la equidad y la Navidad para ejercer caridad.
Y trivializar con excusas las esencias.
December 15 Regna el fredHa gelat de matinada i és blanca la gebrada que rep el sol primer.
Hivern cru de gener que gela la rosada i treu fumera de l’alè.
Ha acabat de néixer l’any i a cims, camps i carrers regna avui tot el fred. December 14 Nadals de llumQue a tots els continents,
que a tots els territoris
arribi un raig de llum
carregant d’empenta l’aire.
Que les ombres etèries no ens eclipsin la visió.
I que el silenci de la nit i el fragor de les ventades i la lluna i les albades ens concedeixin aixopluc.
Que siguin un dia memòria les fronteres sobre els mapes la marea negra dels vaixells les utopies per somiar els abusos de poder el poder dels abusos el comerç de la justícia la injustícia justificada justificar la indignitat dignificar la prepotència potenciar la vacuïtat reclamar l'equitat els nadals amb caritat i trivialitzar les essències.
Que a tots els continents, que a tots els territoris arribi un raig de llum.
Matí de diumenge
Des del palau amb lleons de pedra a les portes, des de una plataforma elevada a Buda des de l’esguard que al matí busca llum veig en primer terme el pont verd de les cadenes que emparat per la soledat un diumenge aviat roman quiet amb protagonisme de postal.
Colors pastel als núvols que ocupen el cel, gama d’aquarel·les a capes de pinzell i tranquil·la remor modelada pel fred m’obliguen a gaudir d'aquesta superba visió.
Terrats, cúpules, cornises i fums, agulles gòtiques úniques al món, punxes harmòniques cap amunt...
A l’altre riba del riu la ciutat es desperta; no hi ha el so ronc de galliner, ni el brogit dels mercats de dia feiner, ni el trànsit rodat habitualment aturat ni encara les veus acumulades de manades turístiques arremolinades.
Sols el silenci de la pedra freda i l’esquer que l’ham de la bellesa m’obliga a rememorar tanta exquisidesa.
December 13 Terra de paprikaVisitar Budapest tenyida de paprika, format souvenir en llauna a la botiga. Menjar-la dissolta al gulash constant a la carta de qualsevol restaurant. Anar al mercat central per contemplar exemplars de pebrots d'infinites varietats, origen de la consagrada paprika, dolça o picant, vermellosa i antiga. Connexió mental i també gustativa amb el nostre pimentó de tota la vida! PontsContemplar Buda des de Pest, veure Pest des de Buda, constant exercici fet de mirades creuades l'últim pont a Budapest.
Trepitjar cada pont l'últim pont, caminar-los d'esma, arribar a l'altra banda contemplant la llum canviant i aquelles barcasses flotant sobre la humitat d'un Danubi elegant, corrent d'harmonia al bell mig de la vella Hongria. Metro a gran velocitatCopsar d'immediat avantatges i inconvenients d'anar pel subsòl a gran velocitat.
Escales mecàniques amb efectes especials,
altes, ràpides, empinades, quasi verticals.
Rapidesa, arribar a destí d'immediat,
sense dubtes, amb seguretat...
Despentinada, constipada, el vertigen a flor de pell,
estrebades musculars,
desplaçades les vísceres vitals.
Ser rata marejada pels soterranis de Budapest... December 11 Testimoni fluvial
Com una artèria viva al mig, corrent mòbil constant colors canviants a dojo sota un cel emmirallat; un Danubi que no ha estat mai blau.
Metàl·lic, fundent, espès, carnós, a estones groguenc o gris argentat, camí arraulit d’un brut mineral com pintat amb colors d’esmalt, superfície de cristall emplomat, gegant ull de gat, verdós, cremós, humit, llis, lliscós, fred i aquós.
Testimoni fluvial d’una invasió pacífica de qualitat turística sempre embadalida per la visió de cúpules i agulles dignes de contes de fades, de tangibles retallables o d’escenaris delicats de diminuts teatres de titelles tot art.
December 05 Un matí clarPerden ses fulles les acàcies. Volen grogues al vent amorosint un terra urbà fet d'asfalt i fred d'hivern. I el cel blau d'un matí clar posa llum a l'espectacle.
December 03 Recitant l’Omar KhayyamRecitant l’Omar Khayyam
Són els bucles de la història, són les bromes del destí, són capricis de la vida, són coincidències d’existir.
Quan torna amb força el poeta persa, quan parla a crits el poeta del vi, quan estampen els seus versos als murs recuperats de l’oblit i recorre el seu missatge un etern avui, ens sentim a expenses d’un fil fi que dibuixa cada personal camí.
Fruir de l’habilitat dels mots, de la saviesa de la terra, del raïm regal dels ceps, de les veus profundes compassades recitant l’Omar Khayyam...
Es carrega el cel de plomEs carrega el cel de plom
Es carrega el cel de plom aixafa les teulades, absorbeix el fum de cada foc i ens tanca rere els vidres la foscor.
La nit ha nascut trista i depara desolada la pitjor de les gebrades. Congela dipòsits i canonades, rebenta sopars, balls i trobades i reclama escalfor.
Amaga el caliu, amassa pessimismes, aixafa la fe, cus catastrofismes i convoca aquelarres per fugir.
December 01 Insectario
Saltamontes del calendario, libélulas en los ágapes de la cotidianeidad, mariposas nocturnas bajo la luna, abejas obreras en el mundo laboral.
En el insectario de la vida nos clava un alfiler cualquier coleccionista y mientras el tiempo diseca alas y antenas nos ataca con el calor la voracidad de la polilla.
Y nos mantenemos deglutiendo las noticias, los eventos, algunos hechos y la trivialidad.
|
|
|
