Isabel's profileVersosconversosPhotosBlogListsMore ![]() | Help |
|
January 11 Passeigs plens de gràciaHi ha dies a la vida d’encontres afortunats, de passeigs plens de gràcia amb trobades de coneixences i descomptes inesperats.
Són fites que el destí ens col·loca desfermat al existir que el dia a dia ens regala per gaudir. Sota el cel d’un vespre càlid de gener sento el meu nom des d’un aparador, em giro i veig un rostre somrient reconec d'immediat entre la gent.
Evoquem certes vivències amb referències al passat -ràpid feedback- i conversem sobre els presents, conversem distessament...
Hi ha dies a la vida d’encontres afortunats, de passeigs plens de gràcia amb trobades de coneixences.
Poema dedicat a la Montse Medalla, la "conexença" amb qui em vaig trobar. Ella en fa referència al post del 12 de gener al seu blog
January 07 Un viatge beneït pels Apenins (en construcció)I. Un viatge beneït pels Apenins
Passeig urbà amb incursió lacustre i visita rural.
Art a dojo, festival de santuaris, basíliques, capelles, esglésies i criptes amb pintures i mosaics.
II. Verona
Ciutat de mida humana i passat dimensionat pel drama. El Romeo i la Giulietta apareixen a cada pas, entre l’elegància de les boutiques, i la sobirania gegantina del castell antic.
Abraçada pel corrent d’un riu viu. Com una aranya que a cada pota té un pont i a cada pedra mil records.
I el Duomo i Santa Anastàsia, gran, i San Fermo majestuós, que conserva aquell alè del segles que l’han aixecat a tres nivells, amb columnes llombardes i capitells i frescos de tractat d’història de l’art.
Es fa de nit massa aviat i el fred ens empeny a fer un tast del vi local a aquell luxe de local del vi que a diari ens convida a entrar a dins.
III. Lago di Garda
La calma, l’aigua sota un cel lluent, un paradís per passar qualsevol hivern. Jardins, mansions, pobles - decoració i la remor d’una brisa d’interior.
La poesia de'n d'Anunzio entre xipressos, molts xipressos alineats, i una llum rosada d’esclat.
I el llac fa de mirall a les muntanyes del voltant.
IV. Vicenza
Anar un dia de festa cap a Vizenza, passar amb la Golf per la carretera entre camps gebrats sota un cel del gris perla al blanc per arribar a veure aquell carrer entre palaus i entrar al teatre més venerat...
Escenari impressionant, decorat amb cartró - pedra que sembla de veritat i al que no li manquen punts de fuga cap a la infinitat.
V. Bolonia
VI. Ferrara
VII. Ravenna
January 05 FiniquitaFiniquita el solemne ritual del viatge,
les hores buides d'aeroport,
els minuts mai dimensionats de les esperes,
els retards, els controls policials
com si tots fóssim perillosos terroristes,
la llarga abducció de l'atmosfera artificial
calorosa, resseca, a despit de la llum natural.
I embarcar a una sala igual a totes les sales
de tots els aeroports de tot el món sencer.
I esperar, amb la tranquil·litat més serena,
instruccions per si cau l'avió
des de la seguretat que no caurà.
I volar per l'aire, entre els núvols,
veient les muntanyes, la neu, el mar, les illes,
les ciutats, la llum, el sol i els pobles.
I aterrar i viure aquella incertidumbre habitual
d'esperar la sorpresa que ens depara l'equipatge.
OssarisTrepitjar solemne
sobre un terra historiat,
sepulcres santificats,
ossaris anònims,
mausoleus antiquats
i bisbes oblidats.
Lapidàriums amb inscripcions,
marbre fred com la mort. |
|
|